El dia 8 va ser el cumpleanys de la meva jove i ahir el meu fill , juntament amb els àmic li varen fer una festa de cumpleanys. Però jo ja no sé si només passa a casa meva o pertot arreu, ahir al migdia el meu fill hem deia si li podria fer un pastis per l'hora de sopar ...................ja un podeu inmaginar com anava el meu cap pensant que podria fer que quedés mig decent i que no fos res que s'hagues de fer d'un dia per l'altre ...........mira que ni ha de pastissos per fer si m'ho hagués dit tan sol un dia abans .........però , no, habia de ser el mateix dia . Al final vaig optar per fer-li una sara, encara que la veritat amb les presses la crema de mantega hauria hagut de ser una mica més reposada per posar-li, però no hi habia temps. Ja veieu que la decoració esta feta depressa i corrents, bé una mica d'estar per casa .
Com que hem feia por que el pastis amb les preses no habia quedat tan bé com jo volia, els hi vaig fer una bandeja de reposteria de pasta de full, per axí arrodonir-ho una miqueta
Sort que tenia un paquet de pasta de full congelada de la SIRENA i la crema pastissera es fa en un plis plas . Ara avui ha portat les que els hi habien sobrat i m'agrada més la pasta de full fresca del LIDL, es més gustosa.
Goig ja en feia i al menys postres en varen tenir.
La recepta de la Sara i la crema de Mantega
AQUI
La recepta de la Pasta de full
AQUI
la recepta de la crema pastissera
AQUI
Doncs ets tota una valenta i una artista, perquè tot i les presses t'ha quedat genial! Felicitats al fill i la jove!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Dona, si amb aquestes postres no estaven contents.... doncs jo les veig fantàstiques! i segur que boníssimes! Si els fills això ja ho tenen, sempre depressa i corrents. Jo ja els hi dic, el dia que ho hagueu de fer vosaltres llavors em vindreu amb l'ei! però sense presses! jeje. Són així, què hi farem, però nosaltres hi perdem el cul, veritat?
ResponEliminaUna forta abraçada i moltes felicitats!
Amb les presses et superes! Em sembla que em quedo amb la pasta de full...Puc dir que els fills som així...je, je, je.
ResponEliminaDoncs per ser improvisat et va quedar molt bé! Vas fer molt bona elecció, segur que tots els comensals van quedar encantats.
ResponEliminaQue dulces tan ricos, tiene una pinta exquisita! mi abuela también se llama Joaquina , pero la llamamos Quima, que gracia!un beso
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs per haver-lo fet a corre-cuita, t'ha quedat un pastís més que decent. Pot estar ben content el teu fill!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Quima mol i mol be, us as fet fantàstic.
ResponEliminaFins dimarts!
Ramon
aquesta mainada , tots fan igual , d'avui per avui
ResponEliminaahiiiiiii
segur que encara que fos a correcuita va quedar tot bonissim
roser
Quima estas feta una artista pastissera.
ResponEliminaMoltes felicitats al fill, la jove i a tu per aquests dolços que els vas preparar!!! petons
ResponEliminajajajajja, quina sort que té el teu fill amb tu!!! saps que mai he fet una Sra?? apuntadísima. Molts petonets
ResponEliminaHola Quima, pero que bien te han quedado esos dulces.........Además para haberlas hecho con tanta prisa tienen mucho mérito, ya que te han quedado muy bonitas .........El blog te ha quedado muy original con los motivos navideños..... :D
ResponEliminaBesos desde
http://angiazucarycanela.blogspot.com
Te quedó preciosa y tiene mérito hacerla con tan poco tiempo, seguro que tu hijo quedó encantado
ResponEliminaLos hojaldres me enantan
besos
rico rico seguro que estaba todo ,,,lastima no haberlo podido comprobar ,,,
ResponEliminaCada vez somos mas exigentes y los postres o tartas caseros han de ser asi.
ResponEliminaLa tarta estará riquísima y los hojaldres son muy socorridos y siempre están buenísimos.
Saludos
Quima quina improvització, cada cop es perd més l'aire casolà. Segur que tot els hi va encantar.
ResponElimina